DICCIONARIO MULTILINGÜE DE BDSM
GILABERT GARCÍA, ÁLVARO / FONT I GARCIA, MÒNICA
Avui dia, els servidors dirc a través dInternet shan convertit en un dels principals mitjans de socialització de masses, amb canals que abasten gairebé totes les temàtiques imaginables. Però la xarxa segueix essent un àmbit on els tecnicismes són, bàsicament, anglicismes.
Molts ámbits es nodreixen principalment danglicismes, i entre ells el BDSM; paraules com ara plug o switch no són alienes als qui ens hi movem. No podem deixar de recordar una conversa en la qual algú va ironitzar sobre el tema, preguntant-nos si premíem reproducir o play al vídeo; de fet, ni una cosa ni laltra, perquè el nostre aparell és francès i per això pitgem reproduire: els francesos, titllats de xovinistes, defensen i promouen el que els és propi i adapten si cal al francès els anglicismes. Daltra banda, amb el mestissatge i la globalització imperants ara i avui, el que caracteritza un poble és, precisament, la llengua, per la qual cosa un senyal dorgull de la pròpia identitat duna nació és, sens cap mena de dubte, laparició de neologismes i de termes adaptats en temàtiques fins aleshores plagades danglicismes.
I és aquesta idea la que ha de prevaler també en aquelles àrees de la vida social en què ens desenvolupem però que majoritàriament es consideren pràctiques tabú, si no força alternatives. La idea que té molta gent del BDSM és la dun submón ple de violència i abusos, on impera el cuir, els fuets i els talons dagulla. Res més lluny de la realitat.
Tot i que pràcticament desconeguts pel gran públic, autors com Jay Wiseman o Brenda Love shan encarregat de publicar assajos i obres de divulgació on sensenya que el BDSM és, per sobre de tot, una activitat sana, segura i consensuada. Tres pilars sobre els quals se sosté i en què la manca de només un dells converteix lactivitat en sexe alternatiu, quan no directament en abús. Però mai en BDSM.
És així, doncs, amb una intenció divulgativa i de normalització, que neix la primera edició dun diccionari que espera nodrir-se i saber nodrir-se dels avenços que dins el camp del BDSM es facin. I normalització no només lingüística, sinó també de la pròpia activitat o filosofia BDSM, ja que, com més documentació sen generi, més coneguda serà i, per tant, acceptada com a sa que no està poblada de depravats i malalts mentals, sinó de persones assenyades i equilibrades que practiquen quelcom sa, segur i consensuat.
