PERMAGEL

PREMI LLIBRETER 2018

La introspecció sense filtres d’una heroïna suïcida addicta al sexe amb altres dones i a la vida improductiva, que es salva quan ha d’ocupar-se d’una nena.

El permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l'heroïna del llibre. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar-se a pagar el deute del que han invertit en tu. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s’esquerdi. I començar.

“La força de la por és la suma de cada petit somni reduït a pols”, diu l’heroïna, i es posa a caminar sense agafadors. La seva vida lliure, mortalment sorprenent, tiba de banda a banda d’aquesta novel·la com la corda del funambulista a cent metres d’altura. Eva Baltasar la camina amb el desafiament i l’elegància dels grans escriptors.



“Aquest llibre m’ha sacsejat. Us el recomano molt.” Eva Piquer

“He flipat com feia temps que no ho feia, molt, amb Permagel, de l’Eva Baltasar. Gran escriptora!” David Carabén

“Molt, molt, molt bo. Com m’ha dit un amic: Tindries menys feina si subratllessis les parts que no vols subratllar.” Izaskun Arretxe

“Permagel d’Eva Baltasar és un dels llibres revelació d’aquesta temporada, comparable al que va representar, ja fa uns anyets, el primer llibre de Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera, amb el qual té algunes semblances, per bé que a Permagel el món de fora no pesa gens, no hi ha cap mena de connexió generacional o sociològica. […]Es tracta d’un exercici de literatura introspectiva de molts vols perquè Baltasar, que ha escrit uns quants llibres de poemes abans de fer el salt a la narrativa, té una visió de les coses que no és mai plana ni senzilla. […] No havia llegit mai un llibre en català sobre el sexe, vist des de la perspectiva d’una dona, com Permagel” Julià Guillamon al Culturas

“El debut de Baltasar en la prosa combina amb encert un sentit de l’humor aspre i inclement amb detalls pertorbadors que, a poc a poc, es van apoderant de la trama.” Jordi Nopca a l'Ara

“A la novel·la Permagel hi vas perquè te la recomana tothom. I un cop devorada, tu també la recomanes.” Jordi Benavente a La llança

“Una obra arriscada, plena de literatura, gens confortable, radical.” Montse Serra a Vilaweb

“Felicitem Eva Baltasar per haver entrat a la novel·la trepitjant fort, amb la passa ferma d’un estil poètic i personal que trenca el gel i s’emporta el lector pel corrent de les paraules.” Miracle Sala a Núvol

"Eva Baltasar hace un ejercicio de honestidad con la protagonista, que no se anda con rodeos y se habla —nos habla— sin medias tintas, sin filtros, sin convenciones. Quizá esa honestidad ha sido la responsable del éxito de la novela, que recientemente ha ganado el Premi Llibreter. La potencia de una voz sin tapujos, sin remordimientos, que narra su propia introspección, sin dramatismos, con frescura, sin dramas.” Jenn Díaz a El Periódico

“No puedes seguir la historia sin pensar para tus adentros que después de leerla no vas a poder ser nunca más tibia, ni medias tintas, ni equidistante en nada. Porque lo que ella hace es la violación de una ley natural. De varias. Y de un destino trazado.” Gabriela Wiener a El Diario.es

“Leer hasta correrse o leer hasta llorar. Eso es lo que ocurre cuando accedes a la capa helada de Permafrost. Helada, no ya porque esté fría, sino porque pincha.” Luna Miguel

“Voces nuevas para la nueva novela” Laura Fernández al Babelia

“Ha florit una generació d’escriptores que, sense una voluntat programàtica ni de grup, ha retornat la fe en la literatura catalana a molts que ens havíem convertit en no-practicants.” Antoni Veciana

“Hablamos de literatura en mayúsculas. […]Una historia que, en la búsqueda de razones para poner fin a la vida, permita encontrar aquellos motivos por los cuales vale la pena seguir viviendo, día a día, aunque tan siquiera sea para poder seguir fantaseando con la muerte, o incluso con la vida.” Marc Peig

“Anteayer terminé Permagel de Eva Baltasar, que había interrumpido en Navidad por no gastarla, de tan sobrecogedoramente divertida y espeluznantemente graciosa como me pareció.” Imma Monsó a La Vanguardia